Entrada destacada

Portes autèntiques de Gaudí a la venda per Wallapop

Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

divendres, 26 de maig del 2017

On són les portes del menjador de la Pedrera?

El menjador del pis principal de la Pedrera tal i com Gaudí el va concebre tenia dues portes de fusta i vidre:

(Foto inèdita al llibre "Gaudí, La Pedrera" de la col·lecció Fotoscop de l'editorial Polígrafa)

Dibuix del projecte de decoració del menjador fet per Jujol, col·laborador de Gaudí, on es veuen àmbdues portes:

(Foto: Arxiu Jujol)

Doncs bé, el pis principal de la Pedrera va ser completament destruït el 1967 per instal·lar-hi un bingo. L'arquitecte director, Leopoldo Gil Nebot, va enderrocar totes les parets i sostres i no va documentar res, amb el que avui és impossible saber com era la distribució original ideada per Gaudí. Les úniques fotos que va fer van ser quan ja s'ho havia carregat tot:

(Obres de destrucció del pis principal de la Pedrera al 1967. Foto: https://www.gaudidesigner.com/es/casa-mila-reformas-de-los-apartementos-mila-en-1967_678.html)

Amb aquesta reforma gran part dels elements d'ebenisteria original que encara hi quedaven, portes, mampares i mobiliari vari, van acabar directament llençats a les escombraries.

Però algunes coses es van salvar gràcies als pocs que en aquella época valoraven l'obra de Gaudí. Joan Bassegoda i Nonell va arreplegar algunes d'aquestes portes, i durant quaranta anys van estar dipositades a la seu de la Càtedra Gaudí, als Pavellons Güell de Pedralbes:


En una visita als pavellons vaig poder fotografiar-les:


Van romandre allà, posades de qualsevol manera, com acabades de rescatar del contenidor, durant tots aquells anys.


Marc de la porta que anava fixat a la paret amb les obertures conservant encara els vidres originals:


Detall de l'elegant treball d'un dels quarterons inferiors:


I la fulla de la porta que s'obria i anava al mig del marc anterior, amb el vidre que s'ha perdut, en un altre racó:



En un costat hi havia un altre marc de porta, en aquest cas més petita:



Què se n'ha fet d'aquestes portes? Eren propietat de la Càtedra Gaudí, traslladada a la UPC de la Diagonal al 2008. Suposo que les deuen tenir allà dipositades, guardades en algun lloc inaccessible. Una llàstima que no estiguin degudament exposades com es mereixen.



Es veu ben clar que és la mateixa porta

4 comentaris:

  1. molt interessant el seu post sobre les portes del principal de La Pedrera, sobretot les portes que tenia el Sr. Bassegoda a la Càtedra. M’agradaria poder contactar amb vostè perquè estem fent recerca sobre l’edifici intentant identificar els espais originals d’aquest pis.
    Pel que fa la destrucció de la decoració original de Gaudí (sostres, paviments, portes, finestres etc,, ) vam publicar fa poc un article en què demostràvem que el canvi va ser molt anterior a Gil Nebot
    http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/el-cel-ras-desaparegut

    Al 1966 Gil Nebot va fer la reforma del pis principal per instal·lar una empresa d’assegurances Northern (de la que tenim molt poca informació). Temps desprès, ja en els finals dels 70 principis 80, es va llogar el principal a l’empresari Sotelo Blanco que va instal·lar una sala d’exposicions (la primera exposició va estar dedicada a Gaudí amb assessorament de la Càtedra Gaudí) i va rellogar part del principal al Bingo del centre aragonès de Sarrià.
    Espero doncs que em vulgui contactar per poder ampliar les investigacions amb la seva recerca
    Gràcies
    Sílvia Vilarroya lapedrerainedita@lapedrera.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel seu comentari. Ja coneixia el seu article a la pedrerainedita.lapedrera.com, així com els informes d'obres descoberts per Bassegoda fa anys. No obstant, no crec que aquests demostrin que la destrucció de la senyora Milà fos tan radical. Per començar la senyora Mila no va canviar la distribució original ideada per Gaudí del seu pis, en segon lloc, el ces ras desaparegut que vostès diuen que ja no hi és, si van al mateix racó existent avui al pis principal, veuran que en el seu lloc hi ha un cel ras gaudinià, molt senzil, pràcticament pla, sense gairebé ondulacions, o unes ones gairebé insinuades. Aquest sostre és possiblement l'únic que queda de la reforma feta per la senyora Mila a l'any 1927, i demostra que ella el que va fer va ser canviar els treballats cels rasos de Gaudí per uns altres molt més senzills, però seguint la mateixa tècnica, no oblidem que qui va executar la reforma de l'any 27 va ser el senyor Bayó, el mateix constructor que va col·laborar amb Gaudí quan va fer la Pedrera. A més, la senyora Milà va viure toda la seva vida amb la majoria del mobles i portes que li va dissenyar Gaudí, el conjunt d'armaris-banc del rebedor (que fins fa por s'exposaven a la casa-museu Gaudí del Park Güell i avui propietat de la Junta de la Sagrada Familia) els va comprar Amics de Gaudí a finals del 60 quan Gil Nebot va desfer el pis, la famosa mampara de vidre rosa va sortir al mercat d'antiguitats l'any 1973, l'escriptori del senyor Milà i la cadira del despatx la va comprar el col·leccionista Pedro Uhart per la mateixa època, les portes del menjador motiu d'aquest post també van ser comprades a finales del 60 per la càtedra Gaudí, i tot això va ser amb posterioritat a la mort de la senyora Milà, quan realment es va destruir el pis de la Pedrera.

      Tan de bo ens hagués arribat tal i com el va deixar la senyora Milà. Si de la reforma de Gil Nebot no trobem informació és perquè la destrucció que hi va fer va ser intensa i no en va volar deixar constància.

      Que la senyora Milà visqués tota la vida amb la majoria de mobles de Gaudí demostra que no és cert que li desagradés totalment l'estil de Gaudí, que al 1927 encarregués a Bayó que li simplifiqués els sostres només demostra que els trobava exagerats, però els que hi va fer Bayó no son totalment rectes com els que avui tenim a les nostres cases, segueixen l'estil de Gaudí, i per tant tampoc és cert el que deia sempre Bassegoda que la senyora Milà va canviar el seu pis en estil Lluís XV.

      Hi ha molt de mite en tot això de carregar les culpes a la senyora Milà, que no es pot defensar, quan és evident que l'autèntica destrucció de tot, de la distribució, dels espais, quan les portes i mobles de la Pedrera no es valoraven i es llençaven a contenidors de runa va ser amb la reforma de Gil Nebot als 70.

      De fet en els mateixos informes d'obres de Bayó de 1927, crec recordar que es diu que unes portes les van baixar a un traster del soterrani, si la senyora Milà va fer guardar apuestes portes al sòtan, això també demostra que les apreciava quan no les va voler llençar.

      I una darrera cosa que potser els hi fa servei en la seva recerca. El pis habitat pels senyors Milà no va ocupar mai tota la planta, com es diu alegrement en tants llibres. Hi havia dos pisos principals, el pis dels senyors Mila ocupava dues terceres parts de la planta total, i el terç restant, era el segon pis principal, amb escala d'accés independent pel pati de Provença i és on Sotelo Blanco va instal·lar la galería d'art. Per això la majoria de sostres originals que es conserven actualment al pis principal són els d'aquest pis, on ni la senyora Milà a l'any 27 ni Gil Nebot a la reforma del anys 60-70 hi van poder ficar mà, perquè no eren el pis dels Milà, sinó que corresponien a aquest principal segona que li dic.

      Espero que el que li explico li serveixi en la seva recerca.
      Gràcies a vostè per l'interès.

      Elimina
  2. Benvolgut, com li deia trobo molt interessants les seves afirmacions i voldria saber si disposa d'alguna documentació oral o escrita que així ho indiqui, com per exemple la noocupació total del pis.
    M'agradaria molt poder quedar amb vosté, comentar-ho i saber-ne més. Espero que no l'importi.
    Jo disposo d'alguna informació dels familiars i de la reforma de GilNebot (no publicada).
    em pot escriure a lapedrerainedita@lapedrera.com
    Moltes gràcies

    ResponElimina
  3. Benvolguda, no crec que calgui que quedem perquè d'això que li dic que el pis dels Milà no ocupava totalment tota la planta i que hi havia un segon pis principal no ho he tret d'enlloc ni m'ho ha dit ningú que ho sabés del cert. És una possible conclusió a la que crec que es pot arribar. Si la senyora Milà va canviar els sostres al 1927 i Gil Nebot als anys 60-70, i a la planta noble només queden els sostres del costat de Provença, doncs és possible que allò no ho destruissin perquè era un altre pis.
    Sento si li he creat alguna espectativa. Una mera especulació és tot el que li puc aportar.

    ResponElimina