Entrada destacada

Portes autèntiques de Gaudí a la venda per Wallapop

Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

diumenge, 26 de març del 2017

El Celler Cooperatiu de Sant Cugat tancat en una capsa



Això va estar a punt de passar a Sant Cugat a l'any 2001, el projecte de "recuperació" del Celler Cooperatiu de César Martinell, consistia en encapsular tot l'edifici modernista amb una mena de caixa de vidre, ferro i tires de fusta.



El projecte es va aprovar per l'ajuntament, aquest era el cartell anunciador que hi van penjar, previst per finalitzar-lo al 2002.


No sabem què va passar, ni què van fer amb el pressupost de 185.000€ aprovats per destrossar l'aspecte d'un dels edificis modernistes més importants de Sant Cugat, però sortosament el projecte no es va dur a terme i el celler continua avui mostrant els seus arcs catenaris de maó en tot el seu esplendor.







dissabte, 18 de març del 2017

La Casa Tosquella, cada dia en pitjor estat




Que la Casa Tosquella, al barri del Putxet, continuï d'empeus és un d'aquests estranys miracles que a vegades ocorren en aquesta ciutat nostra.



Obra de 1906 de l'injustament oblidat arquitecte Eduard Mª Balcells i Buigas, l'edifici té una història ben complexa des del moment en que l'obertura de la Ronda General Mitre va descontextualitzar la casa i va convertir aquell tranquil tros del carrer de Vallirana en una apetitosa cantonada per a especuladors immobiliaris.





Als anys setanta va anar de ben poc que no acaba desapareixent si no arriba a ser per la ferma oposició d'una de les propietàries, Mª Dolors Castells Tosquella, que es va negar en rodó a que la casa fos venuda i enderrocada i va moure cel i terra per a que, amb caracter d'urgència, l'obra rebés el qualificatiu de monument històric-artístic protegit.



D'ençà d'aquell dia l'edifici ha anat esllanguint-se, i avui està en un estat del tot deplorable. Històricament reclamat pels veïns del barri, fa uns anys, amb l'alcalde Trias, semblava que aquest llarg periode d'abandó tocava al seu fi, l'ajuntament es comprometia en comprar la Casa Tosquella, restaurar-la i convertir-la en un equipament obert a tothom, però el procés de negociació amb la propietat compartida de l'immoble s'ha encallat i no sembla en vies de sol·lucionar-se.







Que l'ajuntament negociï d'una vegada amb els diversos propietaris i retorni l'esplendor a aquest meravellós edifici, ja!. El llegat únic i excepcional de l'arquitecte Balcells bé s'ho val, Barcelona no és només Gaudí.







Qualsevol que conegui i apreciï l'arquitectura modernista se n'adona de la singularitat i excepcionalitat de l'obra d'Eduard Mª Balcells, que no s'assembla a cap altra.







La fabulosa interpretació de Balcells de l'estil arabitzant i els treballs en ferro forjat, avui completament rovellats, dos dels trets distintius de la casa.




Reixes amb motius vegetals que alhora semblen el costellam abandonat d'algun ésser prehistòric.




Els esgrafiats, les persianes, les pintures dels sostres amb animalons aquàtics, estem davant d'allò que es qualifica com una obra d'art total, quan tots els detalls de disseny, per petits que siguin, es tenen en compte.








Per a saber-ne més:

Fotografies de la façana interior al jardí, no observable des del carrer, i detalls de les pintures dels sostres que donen idea de l'extrema bellesa d'aquesta obra, aquí:

Darreres notícies sobre el fallit procés d'adquisició de la casa per part de l'ajuntament, aparegudes a BTV, aquí:


Al diari La Vanguardia, un documentat article sobre les vicissituds de la casa, les desavinences familiars i la seva última moradora, Mª Dolors Castells Tosquella: http://www.lavanguardia.com/vida/20120310/54266912646/anciana-vive-asediada-okupas.html

dimecres, 8 de març del 2017

Catifes de ciment que acaben a les escombraries


Tot això són paviments hidràulics modernistes que encara queden en diferents replans a nivell de carrer del barri de Gràcia.






Alguns en molt mal estat de conservació i en risc de desaparèixer (aquest és d'una botiga de Travessera de Gràcia)






Que aquest és un patrimoni poc valorat i del que cada dia en queden menys testimonis donen fe les següents imatges, fetes al març de 2011, arran d'unes reformes a la casa Granell del carrer Provença 209



Desgraciadament aquestes destrosses ocorren continuament a la nostra ciutat. Aviat només quedaran, en el millor dels casos, boniques façanes, malaguanyades closques buides, aparador per al guiram en el que estem convertint Barcelona.


Ho vaig denunciar en el seu dia, amb aquestes mateixes fotografies, al blog del periodista Guillem Carbonell. 

Les úniques quatre rajoles que vaig poder recollir senceres:



I que tenen la marca "Escofet & Fortuny Barcelona" al darrera: