L'Hotel Condes de Barcelona, al Passeig de Gràcia 73, és un exemple clar del façanisme post olímpic on l'únic que es conserva de l'edifici antic és la façana que s'acopla a l'edifici nou com una falsa epidermis.
Aquesta mena d'intervencions, amb millor o pitjor fortuna, han acabat sent molt nombroses a la nostra ciutat.
El que més agrada als arquitectes defensors d'aquesta estètica és el contrast brutal entre l'antic i el nou que no dubten en potenciar a més no poder.
És divertit, però, veure els eufemismes que utilitzen al web de l'hotel per no dir que l'edifici va ser enderrocat i només en queda la façana:
El nou edifici no pot ocupar un "antiguo palacete del siglo XIX" perquè aquest ja no existeix. Posar "ocupa el espacio de un antiguo palacete" seria més d'acord a la veritat. I després diuen que va ser "ampliado y rehabilitado" quan volen dir directament enderrocat.
L'arquitecte que va preveure el resultat final no va dubtar en evidenciar l'aspecte de cromo façanístic. El nyap convertit en alt disseny.