Entrada destacada

Portes autèntiques de Gaudí a la venda per Wallapop

Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dijous, 15 de desembre del 2016

La Barcelona dels contrastos de disseny



L'Hotel Condes de Barcelona, al Passeig de Gràcia 73, és un exemple clar del façanisme post olímpic on l'únic que es conserva de l'edifici antic és la façana que s'acopla a l'edifici nou com una falsa epidermis.


Aquesta mena d'intervencions, amb millor o pitjor fortuna, han acabat sent molt nombroses a la nostra ciutat.


El que més agrada als arquitectes defensors d'aquesta estètica és el contrast brutal entre l'antic i el nou que no dubten en potenciar a més no poder.


És divertit, però, veure els eufemismes que utilitzen al web de l'hotel per no dir que l'edifici va ser enderrocat i només en queda la façana:


El nou edifici no pot ocupar un "antiguo palacete del siglo XIX" perquè aquest ja no existeix. Posar "ocupa el espacio de un antiguo palacete" seria més d'acord a la veritat. I després diuen que va ser "ampliado y rehabilitado" quan volen dir directament enderrocat.


L'arquitecte que va preveure el resultat final no va dubtar en evidenciar l'aspecte de cromo façanístic. El nyap convertit en alt disseny.

dijous, 1 de desembre del 2016

L'última entrada de metro original que queda a Barcelona


És la d'Urquinaona i no està protegida, al contrari. Pel que sembla no respecta la normativa de TMB, o sigui que té els dies comptats. Quan sigui desmantelada ja no en quedarà cap més.



Mentre d'altres ciutats europees com Viena o París conserven amb orgull les seves entrades de metro modernistes, a Barcelona les han fet desaparèixer. Aquesta és l'única que de miracle encara sobreviu.



Al 2009, aduïnt el compliment de l'esmentada normativa, ja es va desmuntar l'altra que hi havia, l'emblemàtica de Liceu en plenes rambles:


De moment, però, la d'Urquinaona resisteix, no sabem per quant temps més:


Més informació sobre entrades de metro perdudes, a Barcelofília: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2016/05/boca-de-doble-entrada-fc-de-sarria-gran.html

De la pèrdua de l'entrada de Liceu va fer-se'n ressò el diari El Periódico, podeu llegir la notícia aquí: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/parada-metro-liceu-recuperara-los-rotulos-forjados-83516

diumenge, 27 de novembre del 2016

La remunta de la Casa Asunción Belloso


La Casa Asunción Belloso, obra de l'arquitecte Domènech i Estapà, a la cantonada de Rambla Catalunya amb València, és un dels exemples més sagnants de destrucció d'elements modernistes.


L'edifici resol el xamfrà amb dos volums, un rectangular i l'altre circular, a cada extrem d'aquest, profusament decorats amb flors esculpides de pedra i vitralls.



Doncs bé, tots aquests elements van ser destruits gratuïtament a l'alçada del quart i cinquè pis per afegir-hi vàries plantes més, durant el franquisme.



Les finestres geminades originals de tot el quart pis (i també del cinquè, perquè l'edifici ja havia patit una remunta mimètica als anys 30 que reproduïa els finestrals) van ser substituides per grans obertures amb persiana sense res a veure amb l'estètica modernista.




Però la pitjor part se la va endur el coronament, que acabava amb un teulat per les tribunes i un espectacular pinyó semicircular a la part central, que va desaparèixer amb la primera remunta, la dels anys 30, per afegir-hi la cinquena planta.


Moltes vegades, en aquest tipus de remunta, no som conscients de l'abast de la destrucció perquè no coneixem com era l'edifici original. Per sort no és el cas de la Casa Belloso, de la que se'n conserven múltiples fotografies, si cliqueu en l'enllaç del final d'aquestes ratlles, al bloc de Barcelofília, podreu fer-vos una idea de la brutal mutilació que ha patit aquest edifici amb les successives modificacions. Tant de bo arribi el dia en què algun nou propietari amb sensibilitat i diners, hi posi remei i li retorni la bellesa perduda: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/02/casa-asuncion-belloso-facana-original.html

divendres, 25 de novembre del 2016

Remunta a Aragó 360


Remunta típica de l'època Porcioles en edifici modernista.


Una remunta que trenca totalment amb l'edifici antic i que sobresurt barroerament de la línia de façana.


Per sort l'edifici veí, que és bessó, no té aquesta remunta i permet fer-nos una idea de com devia ser el coronament original.


Un coronament que el mes probable és que també sigui el resultat d'una modificació, perquè la seva simplicitat xoca amb la resta de la façana, amb treballades motllures, forjats i esgrafiats modernistes.


Malgrat tot, el que fa més mal és sens dubte aquesta Porciolada, de la que desgraciadament hi ha un munt d'exemples a la nostra ciutat.

dilluns, 21 de novembre del 2016

Destrucció de sostres de guix a la Diagonal


Això va passar al gener del 2012, i continua passant gairebé sempre que es fan obres interiors en algun edifici antic.


Al 465 de l'avinguda Diagonal, en un dels molts edificis noucentistes que hi ha en aquesta zona, es van fer unes obres de reforma d'algun dels pisos i el cas és que no van trobar que valgués la pena mantenir aquestes motllures de guix amb motius decoratius d'estil clàssic.



Interior del vestíbul en plenes obres on s'aprecïa l'estil regi de la finca del que, atesa tanta destrucció, no sembla que n'estiguessin gaire cofois:



I el contenidor delator, ple a vessar del que quedava de les dissortades motllures de guix dels sostres:






Pobra Barcelona!!!

dijous, 17 de novembre del 2016

Remunta a Aragó amb Bailén


Seguint amb la nostra particular ruta de remuntes, aquesta d'Aragó amb Bailén és una de les més impactants, molt grollera tota ella, tant el seu disseny com en la manera amb què sobresurt de l'edifici original.


Costa de creure que algú pugui idear una cosa així i quedar-se tan ample, però era l'época de Porcioles i en ella es podia destrossar el paisatge arquitectònic de Barcelona i no passava res (vaja, gairebé com avui en dia).


El porre edifici vuitcentista que hi ha a sota ha quedat ben embarretat.

dimarts, 15 de novembre del 2016

Una casa modernista emparedada

Al carrer París 188 s'alça aquesta estreta casa modernista d'inspiració Rococó.


El problema és que van fer una mena d'entrepà amb ella quan als anys 70 van enderrocar les cases modernistes veïnes i van fer uns nous edificis que passen olímpicament d'establir-hi un mínim diàleg.


El de l'esquerra és clarament identificable com un exemple de la nostra immobiliària estrella. Això passa quan l'arquitecte va a la seva i no l'importa en absolut l'entorn on s'insereix el seu edifici.


I aquest és el resultat, un sandvitx d'edifici modernista amb una llesca de Núñez y Navarro i una altra de façana de vidre.


També és trist pensar que aquesta zona de l'Eixample estava ja edificada abans dels anys trenta, i els edificis que hi havia hagut aquí eren igualment modernistes.


No sé si aquest edifici està catalogat, probablement no, avui en dia continuen enderrocant-se edificis modernistes. En alguns casos es conserva la façana, però ves a saber com acabarà aquest. Almenys aquí en deixem testimoni.


El vestíbul té un bonic cancell de fusta amb obertures Art Nouveau i vidres pintats a l'àcid.


I els esgrafiats de les parets són interessants, malgrat els nous llums d'aplic que tampoc hi harmonitzen gens.

divendres, 11 de novembre del 2016

Remunta a Aribau amb Diputació


A Aribau amb Diputació un edifici noucentista té mig xamfrà escapçat per una remunta que ho trenca tot.


Miraculosament l'altra meitat ha quedat intacte i ha conservat el coronament original


Desgraciadament serà molt difícil que el nyap en aquest xamfrà s'arregli algun dia, com gairebé sempre ocorre a Barcelona, l'especulació immobiliària i el desastre arquitectònic han guanyat la partida.