Entrada destacada

Portes autèntiques de Gaudí a la venda per Wallapop

Especulació a Barcelona

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dimecres, 24 d’abril del 2013

El Palau del Laberint d'Horta cau a trossos


És el Palau Desvalls, al Parc del Laberint d'Horta, també conegut com a Torre Sobirana, Palau dels Marquesos d'Alfarràs o Palau Llupià.

El llinatge dels LLupià, els Alfarràs, els Desvalls, van conformar una de les famílies més poderoses de la Catalunya dels segles XVII-XVIII, i sembla estrany que avui estiguin tan oblidats i tan poc estudiats.

De fet, estan tan oblidats com el propi casalot familiar que van ocupar durant centenars d'anys.


L'edifici conserva una imponent torre medieval del segle XI doncs havia estat en origen una fortificació de defensa.



Però l'aspecte exterior que trobem avui dia es deu a la reforma feta al segle XVIII encarregada per Josep Antoni Desvalls, nét d'Emmanuela de Llupià i marquès consort d'Alfarràs, que va convertir la casa en el palau neoarabitzant que, malgrat el mal estat general en què es troba, encara avui podem admirar.


L'edifici va ser habitat pels descendents dels Desvalls fins a l'any 1967 i es trobava en bon estat de conservació quan va ser adquirit per l'ajuntament de Barcelona aquell mateix any.

¿Però què passa amb un edifici si no s'hi fa absolutament res durant decenes d'anys?



Doncs que l'arrebossat de la façana es degrada i cau, deixant a la vista els maons, mentre les plantes enfiladisses ho envaeixen tot i l'edifici s'enruna i es degrada progressivament.




Per a que us feu una idea de com la natura reclama el que va ser seu, sapigueu que un dels conservadors del parc del Laberint ens va explicar que des d'aquesta obertura sortien, fa un parell d'anys, les branques d'un pi que havia arrelat al terra del pis i havia estat creixent durant anys sense que ningú ho sabés. 


Ja era un arbre fet i dret, doncs, quan els jardiners municipals van entrar, amb els bombers, per tallar-lo i evitar mals menors.

I és que l'edifici està cada cop més enrunat i no s'hi pot entrar si no és acompanyat dels bombers.


La pluja hi entra per tot arreu accelerant innexorablement la destrucció de l'edifici.

L'arrebossat de la façana, completament craquelat, està decorat amb imperceptibles esgrafiats de motius florals i vegetals, o el que queda d'ells...



A banda i banda de la porta principal... 


...eflorescències salines han fet la seva aparició.


Les sals desfan l'arrebossat i les trobem també en amplis panys de paret de la façana:







Qualsevol dia l'escut familiar el trobarem a terra.



Aquesta obertura rodona del remat havia allotjat en el seu moment un rellotge, coronat amb una campana:





Bé, aquest és l'estat lamentable en què es troba el Palau Desvalls. Només està rehabilitada l'ala dreta de l'edifici i en ella hi han les oficines i aules de l'Escola de Jardineria del Centre de Formació del Laberint d'Horta.




Si ho visiteu hi podreu trobar també una bona biblioteca especialitzada en jardineria, ubicada en una part del que van ser els estables del palau.

I si pugeu a les oficines i demaneu permís, podreu veure, penjades a les parets, fotografies dels interiors del palau  Desvalls quan encara era habitable. Hi ha fotos de l'escala principal i dels salons, decorats amb pintures i relleus de guix d'estil neoclàssic.

Ens preguntem què deu quedar actualment de tota aquesta decoració interior, i què passarà el dia que l'ajuntament es decideixi a "recuperar" aquest edifici.

El més probable és que s'acabi enderrocant tot l'interior i s'acabi fent un nyap com a la Rotonda.

La última notícia sobre el possible futur d'aquest edifici és que podria allotjar la Casa del Marroc de Catalunya:

I no us perdeu aquest video, en el que una plataforma veïnal d'Horta reclama la restauració del Palau Desvalls: http://www.tvhortaguinardo.com/categories/manifestacionsreivindicacions/article/1841


Per saber més sobre el Palau Desvalls i el Parc del Laberint d'Horta:

10 comentaris:

  1. Otra verdadera pena de nuestro patrimonio ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, otro ejemplo de lo poco que le preocupa al ayuntamiento la conservación de nuestros edificios singulares.

      Elimina
  2. Los vecinos llevan mucho tiempo denunciando el abandono del edificio histórico pero en todos estos años los responsables no han hecho absolutamente nada para recuperar el Palacio, es una pena que ahora se quiera poner allí la Casa del Marroc de Catalunya cuando los vecinos reclaman su uso para el distrito... su jardín es único en Barcelona y perfectamente podría ser un museoque podría atraer a miles de turistas por la zona cada año y revitalizar el comercio de la zona.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo de la Casa del Marroc no sé si se acabará haciendo, puesto que para restaurar correctamente el edificio se necesitan invertir millones y millones de euros, y con esta crisis!!! Aunque a este paso pronto no quedará nada que restaurar, porque el edificio se cae.
      Gracias por tu comentario.
      Un abrazo

      Elimina
  3. Molt trist... i no es per culpa de la crisi, durant molt de temps no hi va haver i es podria haver aprofitat tal i com indica APU.
    Una abraçada, fa temps que no se us veu el pel!! ;)

    ResponElimina
  4. Fa temps que no hi vaig, però continua igual?

    ResponElimina
  5. De entrada visitar el jardín es pagando, así que me dí media vuelta, y el edificio es de estilo "morisco" y eso no les interesa para nada, si fuera "neo-medieval" como las obras de Puig i Cadafalch o Domenech i Montaner estaría entre algodones !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Con lo bonito que es el estilo arabizante!. Hay un blog que habla sólo de edificios modernistas de ese estilo, aunque me robó fotografías de este post (y por eso ahora pongo siempre marca de agua en mis fotos) te pongo el link por si no lo conoces, te gustará: http://orientabarcelona.blogspot.com.es

      Elimina
  6. Quina pena! Quan comença a abandonar-se? Quan cau en mans de l'ajuntament...
    Si els seus propietaris aixequessin el cap i veiessin com estan deixant morir la seva llar... Tan de bo el pogués comprar jo.

    ResponElimina