Especulació a Barcelona

EL WEB OFICIAL DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE L'EDIFICI LA ROTONDA ÉS: http://larotondabarcelona.com/

CONEIX RÀPIDAMENT TOTS ELS DETALLS DEL PROJECTE DE NÚÑEZ Y NAVARRO EN AQUESTA GALERIA FLICKR

dissabte, 18 de març de 2017

La Casa Tosquella, cada dia en pitjor estat




Que la Casa Tosquella, al barri del Putxet, continuï d'empeus és un d'aquests estranys miracles que a vegades ocorren en aquesta ciutat nostra.



Obra de 1906 de l'injustament oblidat arquitecte Eduard Mª Balcells i Buigas, l'edifici té una història ben complexa des del moment en que l'obertura de la Ronda General Mitre va descontextualitzar la casa i va convertir aquell tranquil tros del carrer de Vallirana en una apetitosa cantonada per a especuladors immobiliaris.





Als anys setanta va anar de ben poc que no acaba desapareixent si no arriba a ser per la ferma oposició d'una de les propietàries, Mª Dolors Castells Tosquella, que es va negar en rodó a que la casa fos venuda i enderrocada i va moure cel i terra per a que, amb caracter d'urgència, l'obra rebés el qualificatiu de monument històric-artístic protegit.



D'ençà d'aquell dia l'edifici ha anat esllanguint-se, i avui està en un estat del tot deplorable. Històricament reclamat pels veïns del barri, fa uns anys, amb l'alcalde Trias, semblava que aquest llarg periode d'abandó tocava al seu fi, l'ajuntament es comprometia en comprar la Casa Tosquella, restaurar-la i convertir-la en un equipament obert a tothom, però el procés de negociació amb la propietat compartida de l'immoble s'ha encallat i no sembla en vies de sol·lucionar-se.







Que l'ajuntament negociï d'una vegada amb els diversos propietaris i retorni l'esplendor a aquest meravellós edifici, ja!. El llegat únic i excepcional de l'arquitecte Balcells bé s'ho val, Barcelona no és només Gaudí.







Qualsevol que conegui i apreciï l'arquitectura modernista se n'adona de la singularitat i excepcionalitat de l'obra d'Eduard Mª Balcells, que no s'assembla a cap altra.







La fabulosa interpretació de Balcells de l'estil arabitzant i els treballs en ferro forjat, avui completament rovellats, dos dels trets distintius de la casa.




Reixes amb motius vegetals que alhora semblen el costellam abandonat d'algun ésser prehistòric.




Els esgrafiats, les persianes, les pintures dels sostres amb animalons aquàtics, estem davant d'allò que es qualifica com una obra d'art total, quan tots els detalls de disseny, per petits que siguin, es tenen en compte.








Per a saber-ne més:

Fotografies de la façana interior al jardí, no observable des del carrer, i detalls de les pintures dels sostres que donen idea de l'extrema bellesa d'aquesta obra, aquí:

Darreres notícies sobre el fallit procés d'adquisició de la casa per part de l'ajuntament, aparegudes a BTV, aquí:


Al diari La Vanguardia, un documentat article sobre les vicissituds de la casa, les desavinences familiars i la seva última moradora, Mª Dolors Castells Tosquella: http://www.lavanguardia.com/vida/20120310/54266912646/anciana-vive-asediada-okupas.html

dimecres, 8 de març de 2017

Catifes de ciment que acaben a les escombraries


Tot això són paviments hidràulics modernistes que encara queden en diferents replans a nivell de carrer del barri de Gràcia.






Alguns en molt mal estat de conservació i en risc de desaparèixer (aquest és d'una botiga de Travessera de Gràcia)






Que aquest és un patrimoni poc valorat i del que cada dia en queden menys testimonis donen fe les següents imatges, fetes al març de 2011, arran d'unes reformes a la casa Granell del carrer Provença 209



Desgraciadament aquestes destrosses ocorren continuament a la nostra ciutat. Aviat només quedaran, en el millor dels casos, boniques façanes, malaguanyades closques buides, aparador per al guiram en el que estem convertint Barcelona.


Ho vaig denunciar en el seu dia, amb aquestes mateixes fotografies, al blog del periodista Guillem Carbonell. 

Les úniques quatre rajoles que vaig poder recollir senceres:



I que tenen la marca "Escofet & Fortuny Barcelona" al darrera:


dimarts, 3 de gener de 2017

Estan enderrocant per dins la Casa Vicens

Algú s'atreveix a qüestionar les obres de "restauració" de la Casa Vicens?

De la tendència de recuperar un edifici enderrocant-lo per dins i deixant només la façana no se n'escapa ni l'obra de Gaudí.

El tuit que l'empresa responsable de la rehabilitació ha piulat és prou clara, l'edifici està sent buidat per dins:  https://twitter.com/IngStatic/status/812024380658216960

A més també sabem que la "recuperació" de la casa Vicens consisteix en excavar tot l'edifici per sota per guanyar un sòtan molt més gran. Aquesta excavació ha obligat a refalcar tot l'edifici. Pels que no sapigueu què és refalcar un edifici, aquí teniu l'explicació: https://twitter.com/miquelronie/status/796079101467590657 

I un altre tuit que mostra el moviment de terres que estan fent, retirant tones i tones de terra del subsòlhttps://twitter.com/IngStatic/status/796349706381197313

Aquesta intervenció tan agressiva ja està provocant la vibració de les façanes i la caiguda de rajoles:



I això passa amb la Casa Vicens, patrimoni de la humanitat i que tenia nivell A de protecció (el més alt que hi pot haver). L'ajuntament de Barcelona va aprovar a l'octubre de 2015 descatalogar la part que està sent enderrocada. Pel que sembla correspon a l'ampliació que l'arquitecte Joan Baptista Serra Martínez va fer al 1925, amb la participació indirecta del propi Gaudí, que el va assessorar per fer-la i li va donar el seu vist-i-plau.

¿Quin sentit tindrà pagar per entrar en un edifici de Gaudí i trobar-se que dels interiors originals només queden un parell o tres d'habitacions i tota la resta són sales modernes d'exposicions?.

¿Per què es destrueixen els interiors de 1925 si, malgrat no ser obra directa de Gaudí, ell hi va donar la seva aprovació i formen part indissociable de la història de la casa?. 

Si ni Gaudí té la protecció que es mereix, què podem esperar que es faci amb la resta del nostre patrimoni?.

Per saber-ne més:

Resum oficial del projecte on, evidentment, es diu que la part que està sent enderrocada no té valor patrimonial i troben completament normal refalcar un edifici patrimoni de la humanitat per excavar-hi a sota i ampliar metres quadrats:

Una bona explicació per entendre les diferents parts constructives de la Casa Vicens:
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2016/01/casa-vicens-construccio-original.html?m=0

dijous, 15 de desembre de 2016

La Barcelona dels contrastos de disseny



L'Hotel Condes de Barcelona, al Passeig de Gràcia 73, és un exemple clar del façanisme post olímpic on l'únic que es conserva de l'edifici antic és la façana que s'acopla a l'edifici nou com una falsa epidermis.


Aquesta mena d'intervencions, amb millor o pitjor fortuna, han acabat sent molt nombroses a la nostra ciutat.


El que més agrada als arquitectes defensors d'aquesta estètica és el contrast brutal entre l'antic i el nou que no dubten en potenciar a més no poder.


És divertit, però, veure els eufemismes que utilitzen al web de l'hotel per no dir que l'edifici va ser enderrocat i només en queda la façana:


El nou edifici no pot ocupar un "antiguo palacete del siglo XIX" perquè aquest ja no existeix. Posar "ocupa el espacio de un antiguo palacete" seria més d'acord a la veritat. I després diuen que va ser "ampliado y rehabilitado" quan volen dir directament enderrocat.


L'arquitecte que va preveure el resultat final no va dubtar en evidenciar l'aspecte de cromo façanístic. El nyap convertit en alt disseny.